Azpilicueta Reserva

Celler

Azpilicueta Félix Azpilicueta Martínez destaca als annals del vi de la regió de Rioja com una figura summament influent. Reconegut per la seva energia i esperit emprenedor, l'any 1881 va assumir la responsabilitat d'una vinya reduïda a la localitat de Fuenmayor. Donant origen als Cellers del Romeral, que van marcar una fita inicial a la viticultura regional. Don Félix, com era anomenat pels seus conciutadans, va introduir poc després la primera instal·lació de tràfec a tot Espanya. Va exercir un paper crucial a les primeres incursions d'exportació dels vins de Rioja. Amb tenacitat i una perspicaç percepció comercial, gradualment va transformar el celler original en una marca de renom i distinció. Al començament dels anys 90, l'equip enològic de Cellers Azpilicueta va plantejar la idea de crear una fresca col·lecció de vins que establisca la direcció futura del celler i alhora revigués el caràcter dels antany venerats vins de criança i reserva de la regió. Aquests vins estarien basats en les varietats tradicionals de la zona (Tempranillo, Graciano i Mazuelo), barrejades seguint enfocaments clàssics però absolutament contemporanis en la seva expressió. Amb Elena Adell al capdavant com a líder tècnica, i amb el celler flamant com a emblema d'una enologia innovadora, sostenible i amb una identitat distintiva, Azpilicueta s'ha convertit en un model a seguir a l'esfera dels vins de Rioja.

Denominació d’origen

La Rioja D.O.Ca està situada a la vall de l'Ebre, riu que travessa el territori a una altitud compresa entre els 360 i els 310 metres. Cap al nord s'alça la Serra de Cantàbria i cap al sud la Serra de la Demanda, per la qual cosa el terrer es troba relativament abrigat dels freds vents del nord. Les aproximadament 63.593 hectàrees de vinyes acollides a la DOCA s'estenen entre Haro (Rioja Alta) i Alfaro (Rioja Baixa). A diferència de la Ribera del Duero, la vinya forma un continu ininterromput que atorga una gran personalitat al paisatge rural. La DOQ Rioja es divideix així mateix en les tres subzones ja citades de Rioja Alta, Rioja Baixa i Rioja Alabesa. Domina a tot el territori un clima de tipus mediterrani continental, però amb matisos concrets a cadascuna de les subzones. La influència atlàntica arriba amb facilitat a la Rioja Alta, mentre que la influència mediterrània i, especialment, la sequedat estival es deixen sentir a la Rioja Baixa.

VITICULTURA I TERRES

Les vinyes han anat canviant de localització amb el pas del temps ia mesura que la vinya adquiria més importància. Les vinyes es conreen avui a les millors terres del fons de les valls. Mentre que abans ocupaven les terres més pobres dels turons, convertides avui en boscos i pastures. Al terreny subsisteix encara moltíssima vinya vella plantada en got, que conviu amb les noves plantacions conduïdes en espatllera. Els sòls de la DOC es poden agrupar en tres categories: -Arcillo-calcaris, que es localitzen preferentment a la Rioja Alta i la Rioja Alabesa, cas de Sant Vicent de la Sonsierra. -Argil·loferrosos, que poden trobar-se en totes les subzones de la denominació. -Al·luvials amb còdols, que es troben a les terrasses fluvials de l'Ebre i els seus afluents, al llarg de tot el territori.

TIPUS DE VINS

La localització específica de les vinyes incideix molt directament en el caràcter dels vins, tant si s'elaboren exclusivament amb Ull de Llebre (100%) com si es tracta de vins multivarietals. A la Rioja Alta els vins tendeixen a ser més àcids, i són ideals per a la criança, atesa la seva capacitat d'envelliment. A l'Alabesa s'elaboren bons vins mitjançant maceració carbònica, joves i de consum primerenc. També s'elaboren vins capaços de millorar-ne les propietats al llarg dels anys com són alguns grans vins de criança. En aquestes dues subzones (Rioja Alta i Rioja Alabesa) l'Ull de Llebre domina en l'elaboració de vins monovarietals, integrant també la major proporció dels vins de cupatge. A la zona Baixa s'aprecia la influència de la Garnatxa Tinta, que té un protagonisme més gran i dóna lloc a vins de major grau i cos, menor acidesa i molt més llaminers. Els vins negres es classifiquen i etiqueten a partir del temps de criança, distingint-se entre criances, reserves i grans reserves, les mencions tradicionals.